La intervenció des de la psicomotricitat i des del treball corporal que porto a terme és una intervenció sistèmica. En aquest sentit s’acompanya a l´infant en el seu procés de maduració psicològica per la via del cos i del moviment. S’acompanya a la família i s’acompanya també a tots els agents educatius que es relacionen amb l´infant.
Winnicott, un dels psicòlegs infantils més significatius, va escriure que “un infant sol no existeix; existeix a través de la relació amb l´altra”. Vol dir això que l’infant ha de créixer en un entorn humà que la sostingui i la contingui; que li satisfaci les seves necessitats físiques, psíquiques i emocionals. En el moment del naixement, l´infant abandona l´úter biològic per a trobar-se dins un úter social que la continui alimentant per anar-se construint d´una manera harmònica.
Aquest procés de maduració harmònica, que succeeix en la vida dels infants, quan l´entorn és “suficientment bo”, com deia el mateix Winnicott, és el que pretenem treballar i acompanyar a l´interior de la sessió
En la sessió, proposem a l´infant que es manifesti des de diferents tipus d´expressivitat: l’expressivitat motriu, l’expressivitat plàstica i artística i l’expressivitat verbal. Cadascun d’aquests tipus d’expressivitat el situem en diferents moments de la sessió. La professional acompanya i reconeix cadascuna d’aquestes manifestacions.
Una eina important que utilitzem a l´interior de la sessió és el joc. El joc, com una activitat espontània, a través de la qual l´infant exterioritza aspectes i continguts situats a l´interior de la seva dinàmica personal.
Quines són les característiques principals del joc: El joc és una font de plaer. A través d´ell l’infant adquireix competències motrius i capacitats coordinatives. L’infant pot realitzar simbòlicament alguns dels seus desitjos. Li serveix per controlar i elaborar algun tipus d’ansietat i emocions. Afavoreix també la seva dinàmica identificatòria.
En la sessió es produeixen i proposem diferents tipus de jocs. El joc motor ocupa el primer temps de la sessió. Un primer nivell d’aquests jocs són els que anomenem de “reassegurament”: l´infant corre, grimpa, salta, rellisca, rodola… en definitiva, tots els tipus de jocs que es poden realitzar en un espai organitzat en les tres dimensions: la vertical, la horitzontal i el pla inclinat. L´infant s´assegura i es reconeix a través de tota aquesta experimentació espontània, que està sostinguda, acompanyada i reconeguda per la professional a l´interior de la sessió. Aquest reconeixement fa que sorgeixi l´emoció en l’infant i tots els seus moviments es carreguen d´emoció. La presència de la persona adulta que acompanya és, per tant, imprescindible en aquest primer nivell de jocs.
Però l´infant ha de poder anar-se separant d´aquesta persona adulta en el seu camí cap a l’autonomia. Aquest és el significat del segon nivell de jocs que utilitzem: el d´amagar-se per a que la trobin, el d´escapar-se per a que l’atrapin… Una adulta de la qual encara no pot prescindir del tot; per això l´ha d´atrapar i l´ha de trobar. Aquests són els jocs que anomenem pre-simbòlics.
Fins arribar als jocs simbòlics, quan l´infant adquireix l´autonomia, té consciència de qui és i, d´aquesta manera, accedeix als jocs d´identificació: juga a “com si” fos un altre personatge, amb la consciència de que aquest personatge no és ella. Per poder jugar a “com si”, l´infant ha de tenir consciència de qui és ella. Tot el joc d´identificacions és una dinàmica psicològica necessària per el creixement maduratiu dels infants i també dels adolescents.
Tots això es juga en el primer temps de la sessió. En un segon temps, es proposa que l´infant continui expressant-se des d´activitats plàstiques i artístiques i també a través de l´expressió verbal. La presència de la professional que acompanya i reconeix és necessària i fonamental en cadascun dels dos temps, com ja he dit abans.
Bàsicament es tracta de construir un espai d´escolta. Un espai on la família pugui manifestar els seus neguits i també les seves satisfaccions, derivats de la relació amb el seu fill o filla. Un espai on la professional pot compartir amb la família alguns aspectes que apareixen en la sessió i també on pugui donar algunes orientacions, sempre que la família ho demani.
El sentit d´aquest tipus d´intervenció des de la psicomotricitat i el treball corporal ha de ser coherent amb el tipus d´orientació educativa de l´escola, per a poder aconseguir una acció complementària i interdisciplinària en benefici del creixement i maduració de l´infant.
