La Diafreo és un mètode corporal integratiu, parteix del cos per anar alliberant les tensions corporals i entén a la persona des d'una perspectiva global: física, energètica i emocional.
La paraula Diafreo prové del grec i significa deixar passar igual que la funció del diafragma, el nostre múscul de la respiració.
El treball en Diafreo possibilita a la persona un espai de confiança, respecte i confidencialitat per a fer un procés personal, d’autoconeixement, i obtindre més recursos corporals i/o emocionals per a una millora de la qualitat de vida.
Tot i que totes les persones tenim els mateixos òssos i músculs, els nostres cossos són diferents, perquè la història de cada persona és diferent. Cada cos s’ha anat moldejant a partir de les respostes que la persona ha generat per adaptar-se al medi social i familiar en el que li ha tocat viure.
D’aquesta manera hem anat bloquejant algunes zones del nostre cos, hem après a inhibir certes respostes i a evitar informacions conflictives. O bé hem tingut que canviar subtilment una postura corporal per no sentir més un dolor físic.
Així perdem espontaneïtat i flexibilitat de certs moviments i de capacitat de resposta, a la vegada que accés a memòries guardades i part de la nostra identitat.
Amb la Diafreo es busca l’harmonització integral de la persona; partint d’un treball corporal i alliberant les experiències i expressions guardades a les memòries corporals es pretén recuperar tant la salut física com l’emocional.
La Diafreo parteix dels principis de fisiologia muscular de Françoise Mézières: La musculatura dorsal, la que va del cap als peus, i que té una prolongació de musculatura interna, es comporta com un sol múscul ja que els músculs que la composen formen cadenes. Quan un o varis d’aquests músculs s’escurcen afecten a tota la cadena posterior.
La musculatura sempre tendeix a l’escurçament, mai ens expressem o movem estirant els músculs, sempre ho fem en contracció, així que aquestes cadenes musculars estaran sempre escurçades i hipertòniques.
Aquests escurçaments no només són causats per raons físiques tal i com deia F. Mézières, sinó que s’acceleren pels processos d’adaptació al nostre entorn. Així doncs aquests escurçaments de les cadenes musculars responen tant a causes físiques com a psíquico-emocionals.
Quan ens expressem ho fem amb els nostres músculs i quan ens defensem també. Aquesta informació l’anem registrant al nostre cos tensant la musculatura i bloquejant el cos. Tensant els músculs i deixant de respirar sentim menys o deixem de sentir. Això ens ajuda a sobreviure en situacions difícils i traumàtiques disminuint o fent desaparèixer els efectes negatius de les situacions, però el bloqueig romandrà amb la mateixa alerta que en el moment que es va produir.
Aquests bloqueigs poden venir d’edats primerenques i haver donat forma al nostre cos i perduri al llarg del nostre procés maduratiu. Aquests escurçaments són estructurals i formen el nostre caràcter.
En diafreo s’estiren les cadenes musculars crònicament contretes, observant les compensacions que van apareixen en diferents punts del cos, utilitzant diferents postures adaptades a cada persona.
S’enfoca el treball des d’un punt de vista isomètric, fent treballar el múscul des del seu màxim estirament, aconseguint que guanyi elasticitat i força, i no duresa i contracció com en els treballs isotònics (per exemple al aixecar peses o la majoria dels exercicis gimnàstics).
Al deixar anar l’excés de tensió de la musculatura de la cadena posterior, la cadena anterior, els músculs del davant del cos, sempre amb falta de to muscular, tindran la possibilitat de guanyar aquest to que els hi falta. I les articulacions deixaran de ser estirades pels músculs escurçats podent recuperar el seu lloc i la seva funció.
Amb tot aquest treball es vigila molt la respiració, intentant impedir que es produeixi un bloqueig. I també les compensacions, perquè, abans de deixar anar al musculatura, el cos trasllada la tensió d’un segment a un altre.
Quan impedim tota compensació i es busca apropar el cos a l’eix de simetria acostumen aparèixer les causes: Antics dolors físics oblidats o memòries, emocions, experiències, imatges i vivències que estaven retingudes en aquestes tensions musculars.
